Sobre col·lectius i individualitats
A la Coordinadora hi poden participar tant col·lectius com individualitats, sempre que les seves pràctiques es basin en les tàctiques i estratègies abans esmentades (veure Principis, tàctiques i estratègies).
La Coordinadora Llibertària és conscient que Mallorca és molt més que no pas Ciutat, i que als pobles hi ha molta gent que no té oportunitats per organitzar-se. La coordinadora anima a la gent a organitzar-se en grups i col·lectius, però en ella també hi tenen cabuda les persones que no estan en cap col·lectiu. La coordinadora vol ser l’espai que arreplegui tota aquesta gent i la vinculi al moviment llibertari.
La Coordinadora és una assemblea d’individualitats amb el recolzament dels col·lectius. És a dir, que en les assemblees les individualitats són les que decideixen. La connexió amb els col·lectius estaria present a través de les persones d’aquests col·lectius que participen de l’assemblea. El que pretenem es que es generi una retroalimentació entre els col·lectius i les individualitats. D’alguna manera els col·lectius estarien “davant” i “darrera” de la CLM: la CLM podria utilitzar les infraestructures dels col·lectius per a les seves iniciatives (locals, webs, espais de difusió, experiències, etc.), i al mateix temps els col·lectius podrien utilitzar l’assemblea per a difondre les seves idees, activitats, iniciatives, i per cercar aliances i recolzament mutu dels altres col·lectius i sobretot de les individualitats que no estan organitzades.
D’altra banda, les individualitats i col·lectius han de tenir en compte que no són els apoderats ni els portaveus de la Coordinadora a la seva zona. Si han de fer feina de cara al carrer s’han d’organitzar (pensam que és un error fer feina només de tipus intern).
Sobre com es prenen els acords
La única manera de prendre acords en aquesta Coordinadora és el consens. Per poder funcionar d’aquesta manera cal que tothom entengui el procediment i que hi hagi un interès comú i bona voluntat. Per això, si hi ha algú que no vol treballar en aquesta línia, millor que es mantengui al marge.
La Coordinadora aprofitarà sempre la diversitat d’opinions i punts de vista diferents per enriquir els acords a prendre. La diversitat d’opinions és un bé que el moviment llibertari no pot deixar de banda. A partir de contrastar opinions, és prendran les decisions empíriques més adients. La diversitat s’entendrà com un bé i no com un conflicte.
Quan no hi ha consens, cada individualitat actuarà segons cregui convenient i també es podran formar aliances entre individualitats que comparteixin visions sobre un tema concret. Si no hi ha consens, ningú podrà parlar en nom de la Coordinadora.
En particular, quan NO existeix consens:
i) si la individualitat (o individualitats) que no està d’acord amb la resta, NO bloqueja que la coordinadora porti endavant aquell acord, aleshores la proposta es tira endavant en nom de la Coordinadora.
ii) si la individualitat (o individualitats) que no està d’acord amb la resta, SÍ ho bloqueja, aleshores es produirà un dissens. La proposta NO es portarà a terme com a Coordinadora, sinó NOMÉS en nom del conjunt de individualitats o col•lectius que volen tirar la proposta endavant de manera autònoma.
La Coordinadora treballarà per tal de facilitar que les individualitats s’organitzin en grups o col•lectius, tant en nous com en els existents dins la Coordinadora.
A més, per aprofundir en les pràctiques assembleàries i de consens, la coordinadora farà un treball continuat per tal de millorar i garantir la democràcia directa i l’assemblearisme.
Com es convoquen les reunions?
S’han de passar els punts de l’ordre del dia per avançat. Com a mínim amb 7 dies d’antelació. Les assembles ordinàries es realitzaran cada 3 mesos. Així dins un any natural hi haurà 4 assembles ordinàries. A part, hi hauria les assemblees extraordinàries que s’organitzarien en trobar-se necessàries.
A part hi hauria les assemblees d’urgència que qualsevol col·lectiu integrant pot convocar, aquesta tan sols serà per tractar el tema d’urgència.
L’assemblea ordinària serà convocada (data, hora i lloc) al final de cada darrera assemblea. Serà el darrer punt de l’ordre del dia de cadascuna d’aquestes. Ha de constar en l’acta de cada assemblea ordinària.
El temps de l’assemblea es fixarà abans de començar depenent de l’Ordre del dia amb un màxim de 3 hores i amb un descans a la meitat. A més també és temporitzaran cada un dels punts.
Les propostes que es plantegin a les ponències es valoraran abans de presentar-les amb sentit comú i consultant diverses companys/es.
Els punts per l’ordre del dia que no entrin amb el temps mínim d’antelació, és a dir, 7 dies abans, aniran al penúltim punt de l’assemblea. És a dir, als Punts Varis de l’ordre del dia.
Com es desenvolupa l’assemblea?
El primer punt sempre serà l’elecció de la taula, que constarà de 3 persones. La moderadora (la seva funció és dinamitzar l’assemblea, proposar consensos, fer síntesis, fer que s’aprofiti el temps, etc.), qui pren acta i una persona exclusivament encarregada de donar els torns de paraula.
Els càrrecs de la taula seran rotatius però no obligatoris. Hem de procurar que existeixi un acompanyament a les persones que se sentin més insegures alhora de realitzar una tasca per part de persones que ja ho hagin fet altres vegades.
El segon punt serà la lectura i aprovació de l’acta anterior.
El tercer serà el tancament de l’ordre del dia i llavors la resta.
Tendran prioritat a l’assemblea tots aquells proposats amb anterioritat als 7 dies. Per la resta de punts (Punts varis) si no hi ha temps de tractar-los, es posposaran fins a la següent assemblea.
Lloc de l’assemblea
L’acord per consens és que el lloc de desenvolupament de les assemblees ordinàries i extraordinàries sigui rotatiu. És a dir, que no sigui dues vegades seguides allà mateix. Els col·lectius o individualitats amfitriones de manera rotativa s’encarreguen amb autonomia de preparar i responsabilitzar-se de l’espai d’aquestes, el dinar i de la preparació de l’assemblea (ordre del dia, recull de ponències, temporització dels punts).
Organització interna i participació externa
Coordinació a través de la xarxa
Es crearà una llista de correu a un servidor lliure i un correu propi. D’entrada hi haurà un contacte de cada individualitat o col·lectiu que hi participa. A més, tant les individualitats com aquelles persones dels distints col·lectius que també hi vulguin estar donades d’alta hi podran estar.
La Coordinadora també tindrà una pàgina web: http://coordinadorallibertariamallorca.cat/
Mecanismes d’inclusió
La manera per entrar a participar de l’assemblea de la Coordinadora és a través de l’aval d’algú que ja hi participi.
Comissions
S’acorda que aquests o aquestes han de ser triades per consens i el seu càrrec ha de ser rotatiu i revocable en qualsevol moment. A més es recorda que quant algú abandona l’activitat que sigui ho comuniqui amb l’antelació suficient per no suposar un entrebanc a tota la Coordinadora. La Coordinadora consta de quatre comissions: Tresoreria, Comunicació, Material i Antirrepressiu.
Grups de treball
Aquests sorgiran en base propostes fetes a les assemblees ordinàries de la Coordinadora. Hi podran participar gent de fora de la CLM. Una vegada creats tendran autonomia pròpia per organitzar-se entre les persones implicades.
Sobre la temporització i la distribució del treball
- Es realitzarà una Trobada Llibertària de Mallorca anual. Aquesta consistirà en una assemblea a principi d’any on es decideixi l’agenda pròpia de la CLM: (i) actes bàsics (ex. fira del llibre, jornades d’alliberament del pobles, marxa 31-D, etc.); (ii) lluites pròpies (ex. turisme, presons) . Sobre tot això, ja no caldria prendre decisions durant les assemblees ordinàries, ja que simplement caldria que funcionessin els grups de treball que es formessin en aquesta assemblea. Es podrien passar bàsicament informes per a que les companyes sabessin l’estat de la feina que es va fent. També aprofitar la trobada per a fer un dinar, actes lúdics, etc.Els objectius de la TLM són:
- Prendre decisions i fer difusió de la CLM.
- Concretar activitats/campanyes concretes.
- Centrar i distribuir l’activitat de l’any en base al que decidim en aquesta assemblea.
- Aprofitar l’estructura i el ressò de la CLM per dur endavant projectes ambiciosos (ex: publicacions, documentals, Jornades…)
- Menys activitat, però més contundent i distribuïda.
- En les assemblees ordinàries, prioritzar aleshores les qüestions d’actualitat i les lluites que van més enllà del que el que és propi dels moviments llibertaris.
- Buscar moments durant l’any per a fer reflexions col·lectives i poder crear un discurs i posicionaments concrets i propis. Serien trobades fora de les Assemblees Ordinàries, sense la intenció de prendre acords. L’objectiu seria reflexionar sobre els temes que ens interessin i trobar punts de cohesió. Allò treballat en aquests espais, es duria a aprovació a les Assemblees Ordinàries, amb la intenció de crear discurs (més enllà dels comunicats que fan persones a nivell individual) i acció pròpies de la CLM. Se’n faran 1 o 2 cada any. Aquestes trobades no durien molta més feina que la que es fa quan es munta un debat obert: presentar un tema i debatre’l.
Altres consideracions
Llengua
La llengua emprada per comunicats i escrits així com per campanyes serà el català
Alimentació
La Coordinadora defensarà en temes d’alimentació l’opció vegana. La Coordinadora en els seus actes públics sempre optarà per la cuina vegana.
(Text actualitzat a febrer de 2016)
